Ens trobavem a Bamako, on ens haviem aturat uns dies a fer unes reparacions a la furgo ... quan tot just haviem fet un kilometre, sentim un olor a cremat ... tot seguit veiem que al pont posterior hi ha quelcom que treu fum ... s'havien equivocat en el montatge del reten d'oli que s'havia cremat i el rodament s'havia trencat per falta d'oli ... ... per sort el taller on vam fer les reparacions van ser seriosos i van assumir la responsabilitat, o sigui que van posar de nou totes les peces noves de trinca i ho van tornar a montar. |
| En el camping on estavem a Bamako van arribar 2 cotxes que acabaven de fer la ruta provinents desde Mauritania. Un era un 4x4 super-equipat que ens va dir que trobariem passos de aigua amb 1 m. d'aigua, molt de fang i que ens desitjava sort per anar amb la furgo, sense 4x4. L'altra era una furgoneta Volkswagen de les antigues amb 2 hippies alemanys, evidentment sense 4x4. Ells havien fet la ruta feia 4 dies. Havien trigat 3 dies i s'havien quedat diverses vegades enganxats al fang. 2 vegades havien necessitat que els camions que fan la ruta els treguessin del fang ja que s'havien quedat totalment enganxats. A part l'estat de la pista depenia totalment de com estigues plovent per alla dalt. Necessitavem l'ajut del cel per poder creuar sense masses problemes ... I ja a Bamako començava a ploure cada dia ... |
Per anar de Bamako [Mali] a Mauritania, teniem uns 450 km. Els 200 primers kilometres eren d'asfalt, sense cap problema. L'asfalt s'acabava a un poblet anomenat Didieni. En arribar-hi, i amb la paranoia de que se'ns podia cremar altre cop el que s'havia trencat el dia anterior ens aturem i fem revisar el tren posterior ja que ens feia l'efecte de que estava molt calent. Un mecanic ens diu que falta oli, un altre que esta malament el rodament ... total que ens espantem i fem venir un mecanic del taller de Bamako per revisar si esta tot ok abans de començar la pista. Molt amablement 2 mecanics de Bamako fan 200 km per venir a veure que esta tot ok, que es normal que tot es calenti ja que els rodaments son nous. Total, decidim esperar al mati seguent per començar la pista ... |
Entre Didieni i Diema hi han 170 km de "pista ondulada" ... En aquest tipus de pistes tot el cotxe tremola com si anes a desmontar-se, la tecnica diu que com mes rapid es va menys es noten els sotracs, pero com que hi han molts camions que fan la ruta, la "ondulació" es molt forta i a vegades es fa impracticable, aleshores descendiem a les pistes laterals per relaxar una mica de les vibracions. |
Poc a poc vam fer els 170 Km de pista ondulada en 5 hores, sense masses problemes. Arribavem a Diema cap a les 15h. Ens quedaven 3 o 4 hores de sol per fer els 100 km entre Diema i Nioro, els mes complicats, on la pista era plena de fang i aigua. L'intencio es començar avui la ruta i a veure quan arribavem ... A la sortida de Diema preguntem a un policia que ens diu que fa 3 dies que no plou ... bona noticia !! pero ... |
Si bé feia 3 dies que no plovia, nomes començar la pista veiem davant nostre, en la direcció que haviem d'anar un espectacular formació de nuvols amb la tormenta a sota. Un presagi de que la pluja estava arribant. ... Aleshores veiem clar que hem d'aprofitar que fa 3 dies que no plou per fer tota la pista aquell mateix dia. Una nit plujosa ens podia complicar molt molt mes la situació. |
El principi de la pista semblava bastant assequible, no hi havia massa aigua, hi havia grans bassals pero sempre hi havia un tros de la pista principal per on es podia passar o sino als laterals hi havien tambe bones pistes, anavem bé, el poc fang que trobavem el passavem sense problemes ... |
| Estavem en una situació una mica estressant. Teniem per davant 100 km de pista dificil, que no seria facil de fer-los en 3 hores de sol que ens quedaven, pero a la vegada les tormentes eren cada cop mes nombroses i mes properes o sigui que no teniem opcio, haviem de tirar al maxim ... |
Quan portavem mes o menys 20 km de la pista, ens trobem un pas una mica complicat : era un pas d'aigua pero hi havia com un pont fet de pedres. En passar tranquilament se'ns va quedar enganxada la furgo en una pedrota, les rodes van elevar-se i no tocaven al terra, no ens podiem moure !! |
| Era la contra-rellotge amb les tormentes, ens estaven envoltant cada cop amb mes força. Els trons i els llampecs començaven a caure amb mes força al nostre voltant. La pista estava cada cop mes fangosa i mes mullada ... començaven a caure les primeres gotetes ... |
| La pista cada cop estava mes i mes fangosa, ja no podiem evitar els bassals, sino que haviem de atravessar-los. Vam sortir de la pista principal per evitar els grans tolls d'aigua i vam fer bastants kilometres per una petita pista on nomes hi havia gespa i les roderes de fang. El temps seguia complicant-se a darrera nostra, semblava que per alla on passavem hi plovia tot just despres. |
Vam aconseguir arribar al darrer poble abans de Nioro, ens faltaven nomes 30 km., la pluja venia darrera nostra. Ens faltava el pas mes complicat, una planuria tota embeguda d'aigua, un tou de fang de color negre, pesat com el petroli. Van ser prop de 5 o 6 km en mig d'aquest tou de fang i aigua, conduint a tope d'una manera gairebe inconscient per atravessar aquella mar de fang ... Vam aconseguir atravessar-l'ho sense quedar-nos enganxats, la furgoneta anava a maxima potencia, fent derrapades aqui i alla, sense aturar-nos ni un moment, amb l'aigua que saltava als vidres i els trossos de fang que sortien disparats de les rodes ... increiblement vam atravessar-ho sense enganxar-nos-hi ... Hi havia tant de fang que si ens quedavem enganxats no hi hauria manera de remolcar-nos ja que tots els vehicles relliscaven aqui. Ens han explicat que ens aquest pas hi ha hagut gent que han passat dies i dies per sortir-ne, sobretot si la pluja arriba. |
| Pero nosaltres seguiem amb la sort per les zones dificils, vam aconseguir passar-ho sense masses dificultats, poc a poc remuntavem el plà i ja no hi havia tant de fang ... semblava que haviem passat ja el pitjor ... nomes ens faltaven 20 km per arribar a Nioro ... a la carretera asfaltada que ens portaria fins a Barcelona .... ;-) |
Ens quedaven nomes 10 km quan va comencar a tenyir-se tot el cel amb una llum impressionant. La posta de sol es reflexava en els nuvols espumosos de tormenta donant una sensació de color irreal. Un dels cels mes macos de tot el viatge, una llum excepcional, un bonic regal de despedida de Mali ;-) |
Ens vam aturar uns moments a contemplar la bonica posta de sol i rapidament es va fer fosc. Nomes ens faltaven 10 km. i semblava que la pista no es complicaria massa...
Vam seguir avançant en la penombra sense masses problemes fins que vam veure les primeres llums de Nioro !! De l'alegria i la sensació de que ja haviem arribat vam sortir del cotxe per veure com estaven la tormenta que ens trepitjava els talons ...
Vam tenir el temps just de veure uns llampecs quan un vent fortissim es va aixecar al nostre voltant, ja arribava la tormenta !! Vam intentar seguir uns metres, pero el vent era tant fort i portava un nuvol de pols tant dens que no veiem res de res de la pista.
Aturem poc a poc el cotxe. Esperem a que passi el front polseguos de la tormenta. Normalment despres de uns minuts de vent i pola arriba la pluja. I aixi va ser, vam esperar uns minuts i despres la polseguera es va aclarir i ...
!! just ens haviem aturat en un revolt, estavem a punt de sortir de la pista, la furgoneta estava a 15 cm de una pedra immensa que ens hagues destrossat el radiador. Increible pero cert, dins el nuvol de pols haviem perdut de vista la pista i per la sort de tots els sants ens haviem aturat a un pam de una roca que ens hagues trencat el radiador nomes que haguessim fet uns metres mes ...
Altre cop l'angel del viatge i en especial d'aquesta travessia ens va donar un cop de mà ... INSHALLAH !!!
