<%@LANGUAGE="VBSCRIPT" CODEPAGE="1252"%> wwweeewww.net
12 - 14 jul :: sessions de cinema a Ouagadougou :: Burkina Faso

06 abr :: Sandare :: terreny de futbol :: cinema + animacio

 
Fa 2 mesos haviem ja passat per Ouagadougou camí de Mali. Per casualitat vam entrar a fer les fotografies pels tramits de la visa d'entrada a Ghana a una botiga on el dependent era espanyol.

Xerrant ens assebentem que forma part de una associació anomenada Remar. Aquesta associació va comencar fa forces anys a Espanya amb centres de desintoxicació de toxicomans.

Actualment aquesta organitzacio te centres de ajuda a molts molt paisos de tot el mon, realment es una xarxa increible de ajut a toxicomans, nens del carrer, prostitutes, activitats a les presons mes descuidades, acolliment i educació de nens orfes o amb molts problemes ... val a dir que l'associació te una tonalitat cristiana i a part del treball social tambe fan treball de evangelització ... discutible sens dubte, pero induscutible tambe el profit i l'ajut que presten a milers de persones, sobretot nens i dones de tot el mon - i mes encara un cop vist la realitat dels centres d'acollida-.

Doncs vam quedar amb en Paco de Remar-Burkina que aniriem a fer unes sessions de cinemes a un dels centres d'acollida de nens del carrer. En aquella ocasió no vam poder fer-ho, pero ara que tornavem a estar a Ouagadougou, no ens ho vam perdre i vam anar a donar una nit de fantasia animada als mes petits.


 


^ primera sessio pels nens mes petits del centre d'acollida de "El Arca"

>> En el primer centre on vam anar es troba a les afores de la capital, en un indret molt tranquil . Hi han prop de 50 nens, la majoria son nens amb problemes familiars greus, sense pares, nens del carrer o nens amb pares delincuents o empresonats.

En aquest centre hi ha menjador i escola. Els nens son escolaritzats i tenen un lloc on dormir i viure. De fet hi ha nens que estan internats perque no tenen altre lloc on viure i hi ha nens que venen a escolaritzar-se i a menjar a aquest centre.

Vam preparar una sessió de cinema al menjador despres de sopar. Els vailets, entre 6 i 12 anys van quedar encantats amb la pelicula d'animació fantastica japonesa. Durant les 2 hores que va durar la pelicula no es van moure ni un centimetre.

 

 


^ vista general del centre, del menjador i de l'escola

>> Tot i la vocació evangelitzadora i basada en la figura de Jesus com el cami de la salvacio de Remar, ens semblava que els nens no hi tenien gaire a veure amb el tema i ens va semblar bé de col·laborar amb un centre aixi.

A part com ja hem dit, un cop vam coneixer la situacio d'alguns d'aquests nens i l'ajut que rebien en aquesta associacio ens va canviar una mica la percepcio d'aquest tipus d'associacions i relativitzar la seva vocació evangelitzadora posant per davant el benefici social que realitzen.

 

 



Al cap d'un parell de dies vam anar al segon centre de Remar a Ouagadougou. En aquest centre hi havia prop de 80 interns, tots nens entre 8 i 16 anys. Aquest centre estava molt ben equipat i tenia un extens terreny on es cultivaven diverses verdures i cereals, alguns caps de bestiar i alguns porcs.


En aquest centre vam coneixer en Fernando. També ex-toxicoman espanyol. Cuiner de professió havia tingut diversos restaurants al sud d'Espanya i molts calers. Ho va perdre tot enganxat desde jove a la cocaïna i mes tard a l'heroina. Quan estava acabat, per "casualitat divina" va arribar a un centre de des-intoxicació de Remar a Espanya. Allí va començar a veure la sortida a traves de les "paraules de Jesus" ... i doncs al cap de uns anys es troba a Burkina Faso tirant endavant un centre de ajut als nens mes necessitats de la capital burkinabé ...

Conversant amb ell ens vam assebentar de certs detalls de la vida dels nens del carrer a Burkina Faso. Per exemple, quan una dona es queda viuda o es divorcia i al cap d'un temps torna amb un altre home, aquest nou nucli familiar no reconeix els fills anteriors de la mare i aleshores la mare abandona al carrer o a centres de caritat als nens.

No es la primera vegada que ens parlen o que ens adonem que la relacio mare-fills a l'africa es molt i molt diferent que la visio que en tenim a europa. Evidentment l'entorn social, l'estructura familiar, la relacio pare-mare(s) son molt diferents i per si sols ja condicionen molt la relacio entre pares i fills. Un comentari de una noia joveneta de 20 i tants anys, que havia viscut 1 any a França amb el seu marit frances ... la noia destacava que a Europa havia vist el que era l'amor pels fills, el fet de donar-ho tot pels fills, de estimar-los, de cuidar-los ... segons ella a l'africa els nens son el que surt de la mare i el pare i si poden van a l'escola, sino treballen per portar algo de diners a la familia ... és clar que també se'ls estimen ... sembla pero que la manera d'estimar es molt diferent a l'africa.

També era curios un analisis sobre la toxicomania africana : un pare de familia enganxat als medicaments de tot tipus, sobretot anti-depressius. La seva concepció es que els medicaments son quelcom bó, son medicines per curar-se per tant ell no ho reconeix com quelcom dolent i no veu cap problema d'adicció, simplement es gasta tots els diners de la familia en medicaments perque son bons per la salut.
^sessió de cinema al segon centre de Remar