>> La primera etapa del viatge per Ghana era visitar el Parc Nacional de Mole, a la regió de Tamale, centre-oest de Ghana.

...

>> La nit anterior haviem dormit prop de la entrada del parc, una regió de sabana boscosa, molt verda i humida. Aquella nit, la gossa va començar a bordar a les plantes del voltant de la furgo. Com altres vegades ens havia alertat de la presencia de escorpins o altres animalons vam anar a verificar de que es tractava ... aquest enorme insecte alienigen, meitat aranya, meitat escorpi, meitat escarabat : mesurava prop de 15cm, amb una cuirassa dura, 2 ulls enormes i una boca amenaçant tenia una postura d'atac i mossegava frontalment a tot el que li posavem davant ... un tipus de insecte que mai haviem vist abans ...

...

>> El Parc Nacional de Mole es el mes extens del pais i esta composat basicament per sabana verda i bosc semi-plujos, es una de les reserves de fauna mes importants de l'africa oest. Nosaltres vam visitar el quarter general que es troba prop del poble de Larabanga. En aquest indret les oficines del parc i un hotel reposen sobre un turó que dona un punt de vista magnific sobre 2 tolls d'aigua on nombrosos animals hi van a abreuar's-hi : elefants, diversos tipus de gazeles i altres grans herbibors, porc salvatges, multitud de especies d'ocells i diversos tipus de primats.

...

>> Realment es un indret magnific, desde on es domina una gran extensió de sabana. En aquesta zona gairebé totalment plana, el turo permet una vista elevada sobre el terreny. Un indret per asseure's i contemplar com passen les hores ...

...

>> Fins i tot els "baboons" venen a mirar desde aquí dalt... és clar que venen a veure que poden pescar dels descuidats turistes. Aquests grans primats son molt valents per robar la bossa als turistes buscant menjar o per xuclar-los les begudes ... un animalot impressionant que fa respecte pel seu tamany i per la cara de pocs amics ...

...

>> Hi han altres micos que tambe venen a "mirar" desde aqui dalt. El Parc fa molts anys que funciona per tant hi ha molt animals prop de les instalacions que es passegen per l'interior buscant menjar o encuriosits per la vida humana i els olors del restaurant ...

...

>> D'aixo parlavem, d'animals mirant d'altres animals ... en aquest cas som nosaltres ... Aquests dies per Ghana els vam compartir amb el nostre vell amic Xavier, el del camió de bombers que aquest cop s'havia juntat amb en Marc i la Mandy uns amics alemanys que haviem trobat a Bamako -Mali- i amb qui ens vam retrobar a Ouagadogou -Burkina Faso-. Vam contemplar com passava la tarda desde el magnific mirador del parc quan ...

...

>> Vam veure 2 gaceles que jugaven prop d'un dels punts d'aigua, en un moment del joc, el mascle va empenyer la femella fent-la caure a dins de l'aigua. Instantaniament un cocodril de mes de 3 metres surt a tota velocitat de l'aigua per atrapar la gazela pel coll. Va ser rapidissim i molt violent, la gazela va quedar inmobilitzada a la ribera de l'estany cridant. La fotografia es molt dolenta pero s'aprecia una mica el tamany del cocodril.

Poc a poc van arribar mes cocodrils a la ribera fangosa, semblava que la vida de la gazela estava decidida, pero va passar la estona i la situació no canviava. La gazela aconseguia alliberar-se d'un cocodril pero arribava un altre que la tornava a immobilitzar. Van estar ben bé 10 o 15 minuts en aquesta situació. Segons sembla la gazela era massa gran pel cocodril i no tenia prou força per arrosegar-la sota l'aigua i la gazela estava tant atemorida i feble que no aconseguia caminar els pocs metres de fangosa ribera per sortir de l'aigua.

...

>> Aleshores uns responsables del parc es van acostar al lloc dels fets per intentar salvar la gazela -que en aquest cas semblava la victima, tot i que ningu parlava del pobre cocodril afamat-. En acostar-se els homes al lloc dels fets, els cocodrils van recular rapidament atemorits per la presencia humana, pero ... la gazela també va fugir atemorida dels homes nedant llac endins ...

La situació es complicava, la feble gazela nedava llac endins fugint dels homes, pero en direccio a l'eixam de cocodrils ... els homes tiraven pedres per damunt de la gazela per continuar allunyant els cocodrils. La gazela va anar donant voltes i voltes pel llac fins a arribar a una altra ribera, semblava salvada, pero semblava que no podia acabar de sortir de l'aigua degut al cansament, les ferides i el fang de la ribera. Els cocodrils es mantenien a l'espera a pocs metres. Com un llampec, un dels responsables del parc, arriscant la seva propia vida -potser es una mica dramatic, pero veient la gana que tenien els cocodrils ... - es llença corrents a l'aigua, agafa la gazela per la cua i l'arrosega fora de l'aigua...

Els cocodrils es queden sense sopar, la gazela ferida i atemorida va ser traslladada a un lloc segur on l'equip de veterinaris intentaria salvar-li la vida ... A la fi no sabem exactament si la gazela es va salvar o no ...

Un episodi de la llei de la selva, on el mes fort tracta de menjar-se al mes petit, pero arriba l'home i esguerra la decisió natural ...

...

>> I mentrestant, el "baboon" que haviem perdut de vista, s'havia acostat al camió de'n Xavier. Resulta que el seu camió tenia una de les finestres frontals trencades. El molt trempat s'havia introduit a la cabina i havia remenat tot a l'interiror fins a trobar una bossa amb 1 kg. de macarrons. Se'ls va cruspir tots. A la fotografia es pot veure com anava mastegant la pasta que tenia emmagatzemada a les bosses de les galtes...

...

>> El matí seguent. ven d'hora al matí vam fer una caminata amb un dels guies del parc. Simplement es tractava d'una caminata de 2 o 3 horetes al voltant del turó on ens trobavem el dia anterior.

El fet de que hi hagues tantes especies a prop dels punts d'aigua i tant relativament acostumades a la presencia de l'home, feia que sembles que passejessim per dins un zoo a l'aire lliure ...

...

>> Com quasi cada dematí el grup d'elefants va a prendre un bany al gran bassal. Sorpren veure amb quina naturalitat poc a poc els elefants es van acostant a l'aigua sortint desde diferents direccions, s'hi capbussen, es tiren aigua amb les trompes, es netegne fent relluir la pell negra ben neta i despres poc a poc surten de l'aigua per recobrir-se altre cop el cos de terra i pols que els torna a donar un color marronos.

...

>> El guia ens condueix a un punt entre els arbustos, ven be a la vora de l'aigua. Ens assentem en un banc a contemplar l'espectacle matiner dels elefants ... Espectacular per una persona de ciutat com jo que l'unic elefant que havia vist era al circ o el zoo... Son uns animals impressionants, majestuosos i elegants ... Fantastic !! ... Podriem dir que era com veure un reportage de La2 en directe ;-)

...

>> Acabant la caminata un dels elefants mes vells del grup ens despedeix desde ben a prop. Sortint darrera uns arbres ens sorpren veure un elefant a tot just 5 o 6 metres. El guia del parc enfunda el fussell, tot i l'aparensa afable, un elefant emprenyat a tant poca distancia pot ser un perill. L'escopeta es simplement per espantar-los ... Pero simplement ens contempla com anem marxant ...

...

>> Durant tota l'estada al parc, no vam parar de veure baboons i altres micos al voltant d'on estavem acampats, buscant menjar es passejen per tot arreu en grups o families ...

...

>> Un cop ja vam deixar el parc, en un revolt ens trobem amb un grup de termiters impressionantment grans. El que es veu en la fotografia feia uns 4 o 5 metres d'alçada.

Impressionants construccions de formiguetes que no medeixen ni 1 cm. L'estructura en pilars es buida per dins i te la funció de refrigerar i ventilar l'interior del termiter. Enginyeria "gaudiniana" al mig de la sabana... impressionant altre cop

...

>> De sortida del parc, aquella nit la vam passar al mig del bosc a prop de la carretera que ens portava cap al sud. Com sempre, sense saber-ho ens trobavem prop d'algun poblat, pero ho ignoravem. En despertar vam veure un personatge que passejava al nostre voltant, pero sense dir-nos res va desapareixer.

Al cap de 10 minuts aparegué un jove amb un bol ple de llet fresca de vaca ... Mmmhhhh !!! Bonissima per esmorçar, l'hospitalitat pels extrangers, un fet positivament sorprenent a l'Africa. Ens comenta que son una familia "fula" o "perl" de pastors que abans vivien en territoris de la Cote d'Ivoire pero que degut a la guerra ja feia uns anys que s'havien instal·lat en aquell indret.

...

>> En acabar de esmorçar busquem entre els arbres i trobem la familia "fula". Un grup de 4 o 5 cabanes d'adobe i sostres de palla. Tenen vaques, cabres i pollastres, aixi com diversos cultius. En el centre del poblat familiar, hi ha el personatge que haviem vist a primera hora del matí passejant al nostre voltant. Es tracta del patriarca, es a dir el pare de tota la familia, un home de uns 45 o 50 anys, molt agradable que ens convida a seure al seu costat i ens ofereix una mica de "yam" -una especie de patata- cuinat al caliu.

No parlem ni una paraula de la seva llengua, ni ells ni una de les nostres, ens entenem pero amb les 4 paraules de "bambara" que haviem apres a Mali.

El senyor té 4 dones, dues d'elles molt i molt jovenetes. Aproximadament comptem 9 o 10 fills que treballen tots pels voltants. Les noies com sempre fan el treball més dur ajudant a les mares amb la cuina, l'aigua, el foc i els cultius. Els nanos es dediquen mes al pastoreig.

En acabat l'home ens dona una mica mes de llet amb sucre i reparteix poc a poc la resta del "yam" entre els nens i les nenes. Realment ens impressiona l'estructura patriarcal, el paio assegut a l'ombra, repartint el menjar als nens de la familia que van amunt i avall fent cosetes o passant el temps.

Abans de marxar, l'home escarba una mica al voltant de un dels pals que aguanten el toldo de palla i treu unes llavors de "cola", una llavor molt apreciada pel seu poder vigoritzant i simbol de hospitalitat, pero que té un gust molt amarg, bastant horrible... Ens sorpren la nevera natural, enterrar a l'ombra per mantenir fresc.

...

>> Foto de familia ... no tota ... la resta segueix en la seva feina ...

...

>> Aquesta es la quarta dona del patriarca, una noieta maquissima que deu tenir aproximadament 15 anys .

La distancia cultural que ens separa d'aquesta manera de viure ens fa dificil d'entendre les relacions i els lligams que tenen entre ells, pero semblen feliços -dins del caire occidental d'aquest concepte- i ens n'anem ven contents de haver pogut compartir uns instants amb una familia de pastors "fula" ....

...